LA
COL·LECCIÓ
Recorre les sales
El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cadascuna de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les principals característiques de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
Anònim. Escola flamenca
Anunciació, últim quart del segle XV, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 24225
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquesta pintura sobre taula, d’escola flamenca, conté una representació de l’Anunciació que es desenvolupa a l’interior d’una estança de grans finestrals. La jove, que fins fa poc llegia, ha rebut una visita sorprenent i inesperada de l’àngel Gabriel, que li anuncia la bona nova del seu embaràs, al qual ella respon en un gest d’acceptació serena amb la mà sobre el pit. La pintura devia formar part d’un conjunt amb la pintura següent, de mides, format i estil idèntics.
.
Anònim. Escola flamenca
La Visitació, últim quart del segle XV, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 24266
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Un dels episodis immediatament posteriors a l’escena de l’anunciació és el de la Visitació. Quan la jove Maria, sabedora de la notícia del seu embaràs, va anar a veure la seva cosina Elisabet, també embarassada per intercessió divina. La trobada de les dues en un espai obert enmig del poble prefigura d’alguna manera la trobada entre Jesús i el seu cosí, Joan Baptista. Maria es quedaria tres mesos amb la seva cosina, fins al naixement del seu fill.
Mestre de Pau i Bernabeu
Epifania, entre 1530-1540, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64104
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
En sentit estricte, des del punt de vista etimològic, una epifania és una manifestació; la visualització d’una presència, d’una veritat d’ordre superior. Segons el Nou Testament, el naixement de Jesús i la posterior arribada i adoració de tres reis o savis d’orient va significar el reconeixement del naixement del messies. L’escena presenta una composició rica i complexa, amb abundància d’elements arquitectònics classicistes, molts enrunats. És significativa l’aparició volant de la figura de Déu, molt semblant a la mateixa figura pintada en posició molt similar per Miquel Àngel al sostre de la Capella Sixtina de Roma.
.
Anònim (seguidor de Hans Memling)
Mare de Déu de la Llet, cap a 1500, oli i daurat sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64100
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquest tipus de representació de la Verge Maria alletant el fill va ser molt popular en l’època final del Gòtic i també en l’època del Renaixement. Tanmateix, a partir del Concili de Trento, el 1563, es va limitar molt aquesta representació de la Verge per motius de pudor, per no mostrar el seu pit al descobert.
Anònim
Mare de Déu amb el Nen («Madonna di Trapani»),
segona meitat del segle XVI, fusta policromada
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 5229
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Trapani és una ciutat siciliana que va ser molt famosa, justament, per la difusió d’una imatge de la Verge amb el Nen, del segle XIV, que acabà generant una iconografia pròpia. En aquest cas es tracta d’una obra en fusta policromada i molt fàcilment identificable, entre d’altres, per les dues figures, la relació d’afecte que les vincula i també pels dos plecs característics, paral·lels, que li fa la túnica al costat.
.
Cercle de Luis de Morales (El Divino)
Crist amb la Creu, entre 1560-1565, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
dipositada als Museus de Barcelona l’any 1906
MNAC 11549
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Luis de Morales fou un pintor espanyol nascut a Badajoz. La seva pintura, amb figures allargades i delicades modulacions del color i de les ombres, aplicava la tècnica de l’esfumat que havia iniciat Leonardo da Vinci, i va tenir una gran popularitat. Per aquest gran èxit i per la temàtica religiosa de les seves obres se’l va conèixer en vida amb el nom d’El Divino Morales.
Anònim. València
Davallament de la creu, entre 1450-1460, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64093
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquesta pintura és molt interessant des del punt de vista estilístic. Les figures es distribueixen en l’espai pictòric d’una manera molt pensada, aprofitant l’eix de simetria que generen la creu i les dues escales, en el moment just de davallar el cos de Jesús. La representació minuciosa dels detalls i l’obertura al fons d’un paisatge que es perd en la línia de l’horitzó, així com les vestidures, els rostres dels personatges i el dramatisme d’alguns d’ells són una bona mostra de la gran qualitat pictòrica d’aquesta peça.
.
Anònim. Catalunya
Flagel·lació de Crist, 1585, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 37754
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
El curiós format horitzontal d’aquesta pintura sobre taula s’explica pel fet que, en origen, servia per decorar la part davantera d’un altar. L’escena de la Flagel·lació de Jesús transcorre a l’interior d’un espai d’aire senzill però clàssic, dominat pels colors metàl·lics d’algunes robes i pel tractament de les figures i les anatomies, de qualitat desigual. Prové de l’església barcelonina de Santa Maria del Pi, en concret, de la capella de Sant Miquel, propietat de l’Antic Gremi de Revenedors de la ciutat. La seva divisa, juntament amb la datació, apareix als laterals de la peça.
Anònim. Catalunya
Mesura per a fruita seca, metall i fusta, 1572
Museu d’Història de Barcelona
MHCB 2933
Aquesta quartera, molt similar a la que apareix representada a la pintura de la flagel·lació, és un element de mesura per a la compra i venda de fruita seca. Les quarteres o mesures eren instruments molt habituals en l’època i estaven supeditats a una legislació estricta per evitar males pràctiques. S’hi pot apreciar clarament l’escut de la ciutat de Barcelona, que en certificava l’oficialitat.
.
Anònim. Aragó
Tríptic amb el Plany sobre Crist mort, entre 1510-1550, oli i daurat sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64106
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquest petit tríptic segurament era destinat a l’ús privat. Quan es tanquen les portes, per la part exterior es pot contemplar una escena pintada en grisalla: l’Expulsió del Paradís. És significatiu que aquesta composició copia literalment un gravat del mateix tema d’Albrecht Dürer, un dels grans artistes del Renaixement. En aquest sentit, cal destacar el paper tan important que van tenir els gravats en la circulació i la difusió dels models renaixentistes a tot Europa en general i a Catalunya en particular.
Jacob Matham
Moisès, 1602, gravat
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-838
Jacob Matham va ser un gravador i dibuixant flamenc, actiu a la darreria del segle XVI i inicis del XVII. Junt amb el seu padrastre i mestre, Hendrick Goltzius, va treballar a la ciutat de Harlem gravant obres de diversos artistes reconeguts. Aquest Moisès, fet a partir d’una pintura del Cavaliere d’Arpino, i que recorda una mica el més famós de Miquel Àngel, n’és un bon exemple.
.
Lucas Kilian
La resurrecció de Llàtzer, c. 1600, gravat
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-835
El cèlebre episodi de la resurrecció de Llàtzer, en presència de les seves germanes, Marta i Maria, protagonitza aquest gravat, amb una composició que segueix una pintura italiana del mateix tema. Kilian representa amb un gran dramatisme l’extracció del cos de Llàtzer del sepulcre, just al mateix moment en què Jesús, dempeus a l’altra banda, li ordena que s’aixequi i que camini.
Albrecht Dürer
L’Anunciació, 1504, gravat
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-760
Albrecht Dürer, l’artista més rellevant del Renaixement alemany, va fer, entre el 1500 i el 1511, una sèrie xilogràfica de 16 gravats sobre la vida de la Verge. En molts, com en aquest cas, l’arquitectura pren una importància especial per ordenar l’escena. Aquí l’Anunciació es desenvolupa a l’interior d’un espai complex i definit amb molt de detall, pel que fa tant a la forma com als materials. En primer terme, el gerro amb els lliris gairebé comparteix protagonisme amb la firma de l’artista.
.
Jan Wierix
Judici final, c. 1590, gravat
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-813
Miquel Àngel va acabar de pintar el Judici Final de l’absis de la Capella Sixtina, una les obres mestres del Renaixement italià, el 1541. Aquest fresc de seguida va ser molt popular gràcies, en part, a la difusió de gravats com aquest, de Jan Wierix, que reprodueix, amb una gran qualitat i nivell de detall, l’obra original, tot i que sense la força del seu color.
