LA

COL·LECCIÓ

LA COL·LECCIÓ

Un recorregut per les sales del Museu del Renaixement, les seves obres i els seus temes principals

Recorre les sales

El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cada una de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les característiques principals de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.

Planta baixa
SALA 1

L’any 1430 el rei Alfons el Magnànim concedeix a Galceran de Requesens el privilegi de baronia sobre la vila de Molins de Rei. Poc temps després, comença la construcció del seu palau, un edifici de grans dimensions i amb nombroses estances.

La majoria d’obres que hi ha en aquesta sala són elements decoratius de l’antic palau, però també n’hi ha d’altres de vinculats a la vila, com la creu del terme original.

Molins de Rei i el Palau de Requesens
Palau de Requesens, Molins de Rei

Claustra, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2020

Aquest element escultòric formava part de l’arquitectura original del palau, probablement de la barana de l’escala principal, que donava accés a la planta noble. És un element ornamental molt característic de l’estil gòtic i tenia una doble funció: per una banda, estètica, amb aquest calat geomètric de gran bellesa, però, per l’altra, també servia per alleugerir el pes de l’estructura de l’escala i, al mateix temps, proporcionar ventilació. És molt probable que l’escala del palau tingués altres claustres com aquesta, de disseny idèntic o similar, que s’anirien alternant.

.

Palau de Requesens, Molins de Rei

Escut dels Requesens, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei MMMR 2017

L’escut de la família Requesens és fàcilment identificable per la seva forma ogival i les tres torres en triangle a l’interior, encerclades per una decoració de randa. És possible que aquest exemplar presidís l’arc de l’entrada principal del museu (on avui en dia llueix una reproducció d’època moderna) però no ho sabem del cert. Va ingressar a la seu del Museu Municipal de Molins de Rei, al carrer del Pintor Fortuny, on es conservava, i ha estat restaurat recentment.
Palau de Requesens, Molins de Rei

Finestra, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 3486

Desconeixem l’emplaçament original que devia tenir aquesta finestra al palau. En un moment donat degué desmuntar-se i, posteriorment, es va reconstruir. La seva forma, amb aquest delicat arc conopial trevolat, remet clarament a l’estil gòtic. Cal tenir present que l’any 1430, quan es va començar a construir el palau, a Catalunya encara no havia arribat el llenguatge classicista característic del Renaixement, que ja era popular a Itàlia. Aquí la força de la tradició constructiva gòtica era molt viva i plenament vigent.

.

Molins de Rei

Dos ornaments, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2036 i MMMR 2037

Aquestes dues cares de nens, angelets o querubins devien formar part de la decoració, probablement, d’algun arc o finestra. No tenim la certesa documental que provinguin del Palau de Requesens, però, en qualsevol cas, les reduïdes dimensions i la cura en l’execució de les faccions i els cabells, que encara es pot apreciar, ens parlen d’una alta sensibilitat en la voluntat de decoració, fins i tot dels petits detalls.

Molins de Rei

Imposta, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2027

Aquest és un element sortint que marca una separació horitzontal al mur i que, al mateix temps, pot ser la línia d’arrencada d’un arc o una volta. Acostuma a rebre decoració perquè és un element molt visible i té aquesta doble funció, estructural i estètica. En aquest cas, es tracta d’una decoració vegetal que esdevé gairebé geomètrica en la repetició, que crea un efecte rítmic i de gran bellesa. No tenim constància que provingui del Palau de Requesens.

.

Palau de Requesens, Molins de Rei

Rajola, ss. XV-XVI, Ceràmica vidriada
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR

Aquesta rajola fou trobada recentment en les excavacions arqueològiques dutes a terme a la planta baixa del palau. Es tracta d’un alfardó, una rajola de forma hexagonal apaïsada, molt popular al segle XV. Presenta una decoració en blau on es pot llegir la frase “Una hora més un any” encerclant el dibuix esquemàtic d’un rellotge de sol, amb el seu gnòmon i les caselles de les hores. L’any 1444, quan s’estava construint el palau, Galceran de Requesens va encarregar 2.500 rajoles d’aquest tipus a un ceramista de Manises, a València.

Molins de Rei

Imposta, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2030

Aquest element arquitectònic, que tenia una doble funció, estructural i estètica, presenta una decoració seriada a basa de petits òculs calats, d’estil gòtic. No tenim la certesa documental que provingui del Palau de Requesens, però és altament probable, a causa de la similitud estilística que presenta amb altres elements ornamentals, així com el tipus de pedra.

.

Palau de Requesens, Molins de Rei

Cul de llàntia, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 3377

Element arquitectònic de procedència desconeguda, però possiblement vinculat al Palau de Requesens.

Molins de Rei

Base d’una columna, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2026

Element arquitectònic de procedència desconeguda, però possiblement vinculat al Palau de Requesens.

.

Molins de Rei

Capitell, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2038

Element arquitectònic de procedència desconeguda, però possiblement vinculat al Palau de Requesens.

Molins de Rei

Pietat, s. XV, talla en alabastre
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 1903

Talla en alabastre amb la representació del cos de Crist mort a la falda de Maria després de la crucifixió. L’escultura segueix una fórmula compositiva de gran popularitat en l’època. La procedència és desconeguda, i la cronologia, aproximada, però estilísticament podria ser del segle XVI o fins i tot posterior. En qualsevol cas, per la mida i la qualitat de la talla es tracta d’una peça que devia pertànyer a un lloc important.

.

61
61-(2)
Molins de Rei

Creu de terme, s. XV, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2042

Creu de terme original d’estil gòtic tardà que marcava el límit de la vila. La creu va ser parcialment destruïda durant la Guerra del Francès, al segle XIX, quan va perdre els dos braços. Posteriorment, va passar a formar part del Museu Municipal de Molins de Rei a la seva primera seu, a Can Samaranch. En una de les cares, en una fórmula molt habitual, hi apareix el cos de Crist crucificat, i, en l’altra, hi apareix dempeus la Mare de Déu amb el Nen. Actualment, a la plaça de la Creu de Molins de Rei se’n pot veure una reproducció en bronze, amb els braços reintegrats, que es va fer el 2007.

Molins de Rei

Pedra de la muralla de Molins de Rei, s.d., talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 3491

Un testimoni de la fortificació, que, en una data que no podem determinar amb certesa, devia envoltar la vila de Molins de Rei, i de la manera com fou finançada. La inscripció resulta clarament llegible en la seva totalitat, tret d’un número: “Mirav aquesta mvralla se fev a soles expensas de aquells que corrian perill en lo any 1(5?)27”. Podria tractar-se de l’any 1527, quan el Mediterrani era un mar molt perillós infestat de pirates, que, molt habitualment, duien a terme saquejos prop de la costa i també a les desembocadures dels rius.

.

Palau de Requesens, Molins de Rei

Espitllera, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 5816

Les reduïdes dimensions d’aquesta finestra, així com la característica forma d’embut de l’obertura, expliquen la seva funció defensiva, ja fos per observar o per disparar des de l’interior fletxes amb un arc o amb una ballesta. Cal tenir present que la seguretat i la defensa eren necessitats plenament vigents en l’època en què es va construir el palau, fins i tot en un lloc com Molins de Rei.
Palau de Requesens, Molins de Rei

Llosa de paviment, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 5815

Aquesta pedra, recuperada en una intervenció del recinte arquitectònic on s’aixecava el palau, s’ha identificat com una llosa de paviment. Es tracta d’una pedra ben senzilla, però amb una acurada estereotomia quadrangular que permet imaginar la solidesa i la regularitat que devia presentar el terra original d’alguna part del palau.

.

Palau de Requesens, Molins de Rei

Dovella d’una clau d’arc, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2028

Mènsula amb la representació d’una figura femenina o angelical, que sosté l’escut dels Requesens. És probable que aquest element, que era ornamental alhora que funcional, estigués ubicat a l’entrada o en un lloc preeminent del palau, com a indicació de la propietat familiar. Hi falta una altra figura simètrica que aguantaria l’escut per l’altre costat. Com era habitual en l’època, aquest element arquitectònic podria haver estat policromat amb colors vius.
Palau de Requesens, Molins de Rei

Dovella d’una clau d’arc, ss. XV-XVI, talla en pedra sedimentària
Ajuntament de Molins de Rei
MMMR 2031

Mènsula amb la representació del rostre d’una figura femenina a la part central. Malgrat l’evident desgast que ha patit la peça, es pot apreciar ben clarament la qualitat del treball escultòric i l’efecte decoratiu que devia produir. Cal pensar, a més, que és molt probable que estigués policromada. Les mènsules són elements sobresortints del mur i que recullen (d’aquí l’origen del terme, vinculat a mensa, ‘taula’) els arcs d’una volta.

.

Entrades recents

    Comentaris recents

    No s'han trobat comentaris.

    Press Enter / Return to begin your search.