LA
COL·LECCIÓ
LA COL·LECCIÓ
Recorre les sales
El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cadascuna de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les principals característiques de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
Els objectes i les obres d’art del Renaixement ens permeten conèixer com era la vida quotidiana en aquella època. Més enllà de la bellesa, i del valor estètic i històric, són grans fonts de coneixement d’un món que ja no hi és però que podem entendre quan posem en interrelació informacions diverses.
El segle XVI fou una època de grans descobriments, personalitats destacades en diversos àmbits, obres fabuloses i invencions, però també de problemes i conflictes.
Mestre del Papagai
Santa Maria Magdalena, cap a 1540, tremp i oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
dipositada als Museus de Barcelona l’any 1906
MNAC 24188
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Sota el nom del Mestre del Papagai, els historiadors de l’art han identificat la mà d’un pintor flamenc, actiu a Anvers a principis del segle XVI, que acostumava a incloure aquest ocell exòtic en algunes obres que li han estat atribuïdes. En aquesta pintura podem apreciar la seva habilitat per representar amb gran detallisme, en un entorn íntim i molt proper, els objectes i les textures. Es tracta d’una fórmula de gran èxit per representar Maria Magdalena com una noia jove i de gran bellesa.
.
Espanya o Itàlia
Vellut, ss. XV-XVI, vellut de seda amb treball de làmina
metàl·lica daurada entorxada sobre ànima de seda
Museu Tèxtil de Terrassa, Col·lecció Ricard Viñas Geis
N.R. 3989-2
Aquest vellut presenta un treball de làmina metàl·lica daurada i entorxada sobre ànima de seda. Combina la tècnica del vellut tallat llavorat i del vellut amb efecte alluciolato, en una composició simètrica i de gran bellesa. Desconeixem si el seu origen és hispànic o italià, però, en qualsevol cas, és un exemple excel·lent per apreciar la riquesa i la qualitat que van arribar a tenir els teixits en l’època del Renaixement.
Tomàs Barça
Gàrgola: dimoni o faune, entre 1536-1592, talla en gres
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
MNAC 14849
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Els estudis generals eren institucions dedicades a l’ensenyament superior, com les universitats actuals. Els de Barcelona, que tenien l’origen al segle XV, comptaren amb una nova seu a partir de l’any 1536 en un edifici situat a la part alta de la Rambla. Carles V assistí a l’inici de la seva construcció, i en va afavorir molt el desenvolupament. L’edifici va desaparèixer al segle XIX, però deixà empremta en el nomenclàtor de la ciutat (la rambla dels Estudis) i amb aquesta magnífica peça de Tomàs Barça. L’aigua era canalitzada per l’esquena del dimoni, entre les ales, i sortia per la seva gran boca oberta.
.
Hyeronimus Hopfer
Franciscus von Sickingen, c. 1540, calcografia
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-800
Franciscus von Sickingen va ser cavaller del Sacre Imperi Romà-Germànic i una figura molt influent en els primers anys de la reforma luterana, al segle XVI. També va jugar un paper molt important en l’elecció de Carles V com a emperador. En aquest gravat crida l’atenció la desproporció evident entre el cap i el cos del retratat, que podria tenir alguna intenció irònica. El cavaller apareix retratat de perfil, com els antics emperadors, amb els trets fisiognòmics molt marcats i vestint una rica armadura. A la part inferior, un lema en alemany fa al·lusió a les virtuts de la Reforma protestant.
Hyeronimus Wierix
Sant Ignasi de Loiola, c. 1595, aiguafort
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-809
Sant Ignasi de Loiola va ser el fundador de la Companyia de Jesús i va tenir una gran importància en l’espiritualitat del segle XVI. En aquest gravat apareix sostenint el llibre que va escriure i que regulava l’organització i les missions de la companyia dels jesuïtes. Les Constitucions de la Companyia de Jesús es mostren obertes per la primera frase amb l’encapçalament “A la major glòria de Déu”. Cal destacar que sant Ignasi va gaudir d’una relació molt estreta amb la família Requesens. De fet, Estefania de Requesens va pertànyer al seu cercle de seguidors durant l’estada d’aquest a Barcelona, entre el 1524 i el 1526. Més tard, un cop enviudada, el 1546, Estefania retornà a Barcelona i continuà donant suport als jesuïtes, promovent la presència femenina dins la Companyia de Jesús. A la capella de l’antic Palau Reial Menor dels Requesens s’hi conserven, encara avui dia, diverses relíquies del sant.
George Glover
John Foxe, 1641, aiguafort
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-832 bis
En el context del protestantisme es van escriure martirologis arreu d’Europa. Eren llibres que explicaven la vida dels sants amb gran detall i no exempts de morbositat. Un dels més famosos va ser El llibre dels Màrtirs, de John Foxe (c. 1516-1587), que fou molt popular entre els puritans anglesos. En aquest gravat, George Glover representa a John Foxe amb una toga pesada folrada de pell i amb un xamberg, un barret d’ala ampla molt popular en l’època entre determinades classes. A la part superior esquerra del gravat, s’indica l’any de la seva mort, a la dreta l’edat que tenia en el moment de fer-se aquest retrat i a la la part inferior uns versos que poema que elogien la figura de Foxe. D’aquest mateix retrat es conserven diverses versions i també pintures.
Jacques Tortorel
El Col·loqui de Poissy de 1561, c. 1570, aiguafort
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-845
Jacques Tortorel va ser un gravador francès conegut per la seva representació detallada i històricament acurada dels fets ocorreguts al llarg del segle XVI, en un context en el qual els gravats servien com a document informatiu i de difusió. El Col·loqui de Poissy, va tenir lloc el 14 d’octubre del 1561 en aquesta ciutat, va ser impulsat per Caterina de Mèdici. Però la disputa, en la qual hi participaren teòlegs i membres de l’església, i que pretenia aconseguir per fi la pau religiosa a França arran dels conflictes entre catòlics i protestants, va acabar fracassant. Destaca en aquest gravat la gran quantitat de figures que protagonitzen l’escena, amb una jerarquia i escenografia molt cuidades. A la part inferior del gravat, Tortorel inclou una llegenda que permet identificar a totes les persones que van participar en aquesta sessió.
Christoffel van Sichem
L’emperador Carles V, c. 1580, aiguafort
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-810
En aquest gravat, posterior a la data de la seva mort, l’emperador Carles V (1500-1556) apareix representat amb la corona imperial com l’home de gran poder que va arribar a ser al segle XVI, sostenint un orbe a la seva mà esquerra, i recolzant-se en una gran espasa a la dreta com a defensor de la fe catòlica. L’emperador vesteix armadura i una rica capa de pell. A la dreta hi reposa el seu casc sobre l’escut dels Habsburg, mentre a l’esquerra un paisatge amb dos vaixells, i les mítiques columnes d’Hèrcules al fons, al·ludeixen a les conquestes d’ultramar i al seu lema “Plus ultra” (més enllà).
Anònim
Bust reliquiari d'una santa, entre 1575-1625, talla en fusta daurada i policromada
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64146
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Desconeixem la identitat d’aquesta santa, així com la procedència geogràfica de la peça ni el seu emplaçament original. Tot i això, es tracta d’una fórmula molt habitual per guardar i exposar relíquies de santes i sants que es podien contemplar a través d’una petita finestra. El bust, de mida gairebé natural, és de fusta policromada i daurada. Cal destacar la portella pintada en color vermell, per accedir a l’interior des de la part posterior, així com el recollit del pentinat i el seu somriure discret.
.
Anònim
Casc morrió, ss. XVI-XVII, ferro repussat amb
aplics daurats i de coure, cuir a l’interior
Museu Frederic Marès. Barcelona
MFM 4659
©Foto: ArtWorkPhoto.eu
Aquest tipus de casc va ser molt popular als exèrcits al segle XVI, sobretot els hispànics. Amb les seves formes característicament corbades, protegia amb molta efectivitat les parts més exposades del rostre, com el nas i les orelles, però també les més vitals, com el coll i el crani, amb una cresta que també podia ser esmolada. Aquest casc en concret devia pertànyer, sens dubte, a un alt càrrec militar, per la rica decoració en relleu, refinada, de tipus classicista i de temàtica mitològica, amb la trobada de Mart i Venus, els déus romans de la guerra i de l’amor.
Anton van Dashorst Mor
Retrat de cavaller de l'orde de sant Jaume, tercer quart del segle XVI, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya. Dació Torelló
MNAC 200703
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Anthonis Mor, o Antonio Moro (Utrecht, cap al 1517 – Anvers, 1577), fou un pintor i retratista de gran prestigi a Europa. En l’àmbit de la cort dels Àustries sabem que va retratar, entre d’altres, Carles V, el 1552; Maria Tudor, el 1554, i Felip II, el 1560. Desconeixem la identitat de l’home retratat en aquesta magnífica pintura, però sabem que pertanyia a l’orde de Sant Jaume pel collar amb la creu que llueix. Es tracta d’un home en plena maduresa, amb un posat i una mirada que denoten una gran seguretat, refermada per la posició de les mans, al cinturó i a l’empunyadura de l’espasa.
.
Anònim madrileny
L’emperador Carles V, oli sobre taula, post. 1540
Dipòsit del Museo Nacional del Prado
P002705
No sabem del cert l’autor ni la data d’aquest petit retrat de l’emperador. El format petit i rodó fa pensar en una pintura feta en el context d’un àmbit íntim i molt privat. De vegades, aquests retrats s’enviaven a familiars i amics per donar compte de l’estat i de l’aspecte de la persona retratada. Carles V vesteix a la moda espanyola de l’època i llueix, com a únic ornament, el collar amb el toisó d’or. És probable que fos pintat a Espanya, on aquest tipus de petits retrats eren molt populars.
Leonardo da Vinci
El tractat de la pintura,
Nàpols, Francesco Ricciardo, 1733
CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Aquest tractat recull gran part del pensament de Leonardo da Vinci sobre l’art de la pintura, entès com una ciència que els artistes havien de cultivar i perfeccionar. Es tracta d’anotacions soltes que el geni florentí anà escrivint al llarg de la seva vida i que, un cop mort, van ser publicades gràcies a la recopilació feta per un deixeble seu. Leonardo defensava en aquest tractat la importància de l’observació com a font primordial de coneixement perquè la vista és el sentit més important que permet a l’home comprendre el món i li dona les claus per poder-lo representar pictòricament.
.
Manises (València)
Plat, últim quart del s. XV – primer quart del s. XVI, argila, pisa
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
Llegat Par Espina
MCB 100.638
La ciutat de Manises, a València, fou un importantíssim centre productor de ceràmica de gran qualitat, ja des del segle XIV. Al segle XVI va viure una època de gran esplendor, amb peces com aquesta, que s’anomenaven també “producte de València”, i que lluïen decoració geomètrica amb uns característics reflexos en tons daurats i blaus. La mare d’Estefania de Requesens, Hipòlita Roís de Liori, era valenciana d’origen, i tenim constància documental que en més d’una ocasió havia fet comprar ceràmica de la seva terra per a algun dels seus palaus.
Talavera de la Reina (Castella – la Manxa)
Gerra, s. XVI, pisa
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
MCB 3.959
Fins al segle XVI, la ceràmica espanyola va estar molt influenciada per la tradició àrab. Talavera de la Reina va ser un dels centres productors més importants de l’època. Citada sovint per autors com Cervantes, Lope de Vega o Tirso de Molina, gaudia de gran prestigi però era d’ús habitual també entre les classes humils. Aquest exemple llueix una decoració característica, amb els colors blancs i blaus que la fan molt fàcilment identificable.
.
Andrea Negroponte (Itàlia)
Plat, ca. 1550, pisa
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
MCB 50.429
Andrea Negroponte va ser un famós i reputat ceramista italià, amb una llarga producció que avui es pot veure a diversos museus del món. En aquest plat hi veiem reproduïda una escena del mític incendi de la ciutat de Troia. En concret, hi podem veure com Enees fuig de la ciutat amb el seu pare, Anquises, a l’esquena, juntament amb altres personatges amb un estil naturalista, molt propi del Renaixement italià i que incorporava a la decoració ceràmica descobriments i fórmules del llenguatge pictòric, com la perspectiva i la profunditat dels paisatges.
Anònim
Plat d’almoines Ciceró, s. XVI, llautó repussat, cisellat i punxonat amb estampa,
Museu Frederic Marès. Barcelona
MFM S-911
©Foto: ArtWorkPhoto.eu
Al segle XVI Barcelona era un important centre productor i receptor de manufactures metàl·liques. Sabem, gràcies als inventaris, que els elements de tipus metàl·lic eren molt abundants a les cases, amb diversos usos i finalitats. Les bacines, per exemple, podien servir com a grans safates, servidores o rentamans en els àmbits domèstic i litúrgic, però, al mateix temps, si es foradaven (com en aquest cas), es podien fer servir com a làmpades penjades del sostre, amb una alta capacitat per difondre la llum de les espelmes.
.
Catalunya
Copes, entre 1590-1630, vidre
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
Llegat Emili Cabot i Rovira
MADB 23.381, MADB 23.294, MADB 23.588
Sabem que, en una de les cartes d’Estefania de Requesens, va demanar a la seva mare, Hipòlita Roís de Liori, que li fes fer a Barcelona, amb destí a la cort, una dotzena de fines copes de vidre per a l’emperador i l’emperadriu. Al segle XVI, la Ciutat Comtal va ser un important centre productor de vidre de gran qualitat i refinament. Aquestes tres copes, de formes delicades, tenen una decoració característica en fils blancs que s’anomena lacticini, per la seva semblança a la llet.
Itàlia
Caixa, ca. 1500, fusta d’àlber, guix i ferro
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
Llegat Martí Estany
MADB 37.970
Aquestes capses o arquetes són un model de gran èxit a la Itàlia dels segles XV i XVI. Es podien regalar com a obsequi de prometatge o de noces, però també en altres ocasions. Per la seva rica decoració feta amb pastiglia (una barreja de guix, pols de marbre i cola), eren considerats objectes de luxe, destinats a guardar petits objectes preuats i de valor. Aquí, la decoració és un exemple de virtut femenina: hi veiem com Àrtemis es banya nua al bosc, però, quan Acteó la descobreix, ella el converteix en cérvol i mana als seus gossos que el matin.
.
Europa
Rellotge, s. XVI, acer i coure
Préstec en comodat del Museu del Disseny - DHub
Donació Martí Estany
MADB 38.857
Al segle XVI es van inventar i construir, a Alemanya, els primers rellotges portàtils de butxaca. L’ambició de l’home de poder controlar el temps en qualsevol lloc i moment va afavorir el perfeccionament d’aquestes primeres mostres de gran enginy, que tenien gairebé l’aspecte de joies. Aquests dos exemplars provenen de la col·lecció Martí Estany, un gran col·leccionista que tenia la residència d’estiu, precisament, a Molins de Rei. Aquesta forma de llibre pot fer al·lusió als llibres d’hores, tan usats en la societat de l’època del Renaixement.
Jo. Nylow (Europa)
Rellotge, segona meitat del s. XVI, cristall de quars, argent, acer i coure
Préstec en comodat del Museu del Disseny – Dhub
Donació Martí Estany
MADB 38.809
Aquest altre exemplar, també de la col·lecció Martí Estany, permet apreciar el valor de joia que podien arribar a tenir aquests primers rellotges de butxaca. En aquest cas, amb l’ús de cristall de roca a la tapadora i a la part posterior. A l’esfera, el rellotge presenta una curiosa escena marítima o fluvial, amb un pont i una ciutat al fons, i una barca que s’hi acosta remant, clarament identificable.
.
Catalunya
Dau, os, s. XVI
Museu d’Història de Barcelona
MHCB 3023
El joc i les apostes eren molt habituals en la vida quotidiana al segle XVI, i generaven una infinitat de problemes, per les baralles i altres situacions i delictes que hi anaven associats. Aquest dau, fet amb os, és un objecte quotidià senzill, però ens parla d’alguns costums de l’època que han deixat un rastre molt extens i detallat en la documentació amb la promulgació de lleis, prohibicions i sancions, per motius d’ordre públic però també de problemes i denúncies entre particulars.
Catalunya
Escriptori, elements del segle XVI i factura del segle XIX, noguera,
os, boix, fusta de ribera i ferro
Museu Frederic Marès. Barcelona
MFM 4401
©Foto: ArtWorkPhoto.eu
A l’època del Renaixement es produeix l’inici dels grans estats moderns, com Espanya i França, amb sistemes administratius i funcionarials cada cop més complexos. La cultura del paper es generalitza i la documentació escrita cada cop es torna més abundant i complexa: cartes, testaments, contractes i altres protocols notarials. Mobles com aquest (també conegut com a arquimesa) servien com a escriptoris portàtils amb calaixets per guardar-hi utensilis i altres objectes de valor.
.
Hans Schwartz
Carles V, 1520, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 53603
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
En aquesta medalla hi podem veure el retrat d’un Carles V molt jove, de vint anys, poc temps després de ser coronat rei i d’allotjar-se per primer cop en aquest palau, el 1519, quan es dirigia a Barcelona per jurar corts. El 30 de novembre d’aquell any, el jove rei va rebre en aquest palau l’ambaixada diplomàtica que li confirmava que havia estat escollit emperador, en successió del seu avi Maximilià I. Fruit d’aquesta primera estada del jove rei, va resultar-ne el matrimoni d’un capità de la seva guàrdia, Juan de Zúñiga Avellaneda, amb la jove Estefania de Requesens, i, anys després, el naixement del seu primogènit, Lluís de Requesens i de Zúñiga.
Leone Leoni
Carles V en commemoració a la batalla de Mühlberg, 1549, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 93986
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Carles V apareix aquí retratat amb gairebé cinquanta anys, vestit amb cuirassa i corona de llorer a l’estil dels grans emperadors de Roma. Aquesta medalla commemora la gran victòria de les seves tropes a la batalla de Mühlberg contra els protestants de la lliga d’Esmalcada. Podeu consultar el model en 3D d’aquesta peça, que us permetrà ampliar-la i veure-la pel revers, on es pot apreciar una composició complexa i rica en detalls, figures i accions que recorden de manera simbòlica aquell fet històric.
Jacopo da Trezzo
Commemoració del 28è aniversari del príncep Felip, 1555, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 53618
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Felip II el Prudent va heretar del seu pare, Carles V, un imperi tan immens com complex de mantenir i gestionar. Aquesta medalla fou realitzada en commemoració de l’abdicació de l’emperador en favor del seu fill. Durant el seu regnat, Lluís de Requesens, company de joventut i de formació del príncep, l’ajudaria en el govern del seu imperi amb dos càrrecs de gran importància, com a governador del ducat de Milà, primer, i com a governador dels Països Baixos, després.
Giovanni Antonio de' Rossi
Pius V en commemoració a la batalla de Lepant, 1571, bronze
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 92165
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Es considera Lepant una de les batalles navals més importants i decisives de la història, amb l’espectacular enfrontament, el 7 d’octubre del 1571, d’unes 212 embarcacions de la Lliga Santa contra més de 250 galeres i fustes de la flota turca otomana. La derrota dels turcs, amb 30.000 baixes i la flota destruïda pràcticament del tot, va acabar portant, per fi, una certa tranquil·litat a la Mediterrània. Lluís de Requesens va prendre part en la batalla i va tenir-hi un paper destacat a les ordres de Joan d’Àustria.
Felip II
Croat de Barcelona, 1598, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 24722
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
Felip II
Mig croat de Barcelona, 1596, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 11533
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
.
Joana i Carles
Dobler de Barcelona, 1516-1555, billó
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 15684
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
Joana i Carles
Diner de Barcelona, 1523, billó
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 27039
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
.
Joana i Carles
Escut de Sevilla, 1543-1555, or
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 107457
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
Joana i Carles
4 rals de Mèxic, 1548-1555, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023.
Llegat Bosch i Alsina
MNAC 12427
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
.
Felip II
8 rals de Potosí, 1556-1598, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 40164
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
Felip III
8 rals de Segòvia, 1589, plata
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Llegat Bosch i Alsina
MNAC 13427
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Moneda de curs legal.
.
