LA
COL·LECCIÓ
Recorre les sales
El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cadascuna de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les principals característiques de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
Anònim. Escola flamenca
Anunciació, últim quart del segle XV, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 24225
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquesta pintura sobre taula, d’escola flamenca, conté una representació de l’Anunciació que es desenvolupa a l’interior d’una estança de grans finestrals. La jove, que fins fa poc llegia, ha rebut una visita sorprenent i inesperada de l’àngel Gabriel, que li anuncia la bona nova del seu embaràs, al qual ella respon en un gest d’acceptació serena amb la mà sobre el pit. La pintura devia formar part d’un conjunt amb la pintura següent, de mides, format i estil idèntics.
.
Anònim. Escola flamenca
La Visitació, últim quart del segle XV, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 24266
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Un dels episodis immediatament posteriors a l’escena de l’anunciació és el de la Visitació. Quan la jove Maria, sabedora de la notícia del seu embaràs, va anar a veure la seva cosina Elisabet, també embarassada per intercessió divina. La trobada de les dues en un espai obert enmig del poble prefigura d’alguna manera la trobada entre Jesús i el seu cosí, Joan Baptista. Maria es quedaria tres mesos amb la seva cosina, fins al naixement del seu fill.
Mestre de Pau i Bernabeu
Epifania, entre 1530-1540, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64104
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
En sentit estricte, des del punt de vista etimològic, una epifania és una manifestació; la visualització d’una presència, d’una veritat d’ordre superior. Segons el Nou Testament, el naixement de Jesús i la posterior arribada i adoració de tres reis o savis d’orient va significar el reconeixement del naixement del messies. L’escena presenta una composició rica i complexa, amb abundància d’elements arquitectònics classicistes, molts enrunats. És significativa l’aparició volant de la figura de Déu, molt semblant a la mateixa figura pintada en posició molt similar per Miquel Àngel al sostre de la Capella Sixtina de Roma.
.
Anònim (seguidor de Hans Memling)
Mare de Déu de la Llet, cap a 1500, oli i daurat sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64100
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquest tipus de representació de la Verge Maria alletant el fill va ser molt popular en l’època final del Gòtic i també en l’època del Renaixement. Tanmateix, a partir del Concili de Trento, el 1563, es va limitar molt aquesta representació de la Verge per motius de pudor, per no mostrar el seu pit al descobert.
Anònim
Mare de Déu amb el Nen («Madonna di Trapani»),
segona meitat del segle XVI, fusta policromada
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 5229
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Trapani és una ciutat siciliana que va ser molt famosa, justament, per la difusió d’una imatge de la Verge amb el Nen, del segle XIV, que acabà generant una iconografia pròpia. En aquest cas es tracta d’una obra en fusta policromada i molt fàcilment identificable, entre d’altres, per les dues figures, la relació d’afecte que les vincula i també pels dos plecs característics, paral·lels, que li fa la túnica al costat.
.
Cercle de Luis de Morales (El Divino)
Crist amb la Creu, entre 1560-1565, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
dipositada als Museus de Barcelona l’any 1906
MNAC 11549
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Luis de Morales fou un pintor espanyol nascut a Badajoz. La seva pintura, amb figures allargades i delicades modulacions del color i de les ombres, aplicava la tècnica de l’esfumat que havia iniciat Leonardo da Vinci, i va tenir una gran popularitat. Per aquest gran èxit i per la temàtica religiosa de les seves obres se’l va conèixer en vida amb el nom d’El Divino Morales.
Anònim. València
Davallament de la creu, entre 1450-1460, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64093
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquesta pintura és molt interessant des del punt de vista estilístic. Les figures es distribueixen en l’espai pictòric d’una manera molt pensada, aprofitant l’eix de simetria que generen la creu i les dues escales, en el moment just de davallar el cos de Jesús. La representació minuciosa dels detalls i l’obertura al fons d’un paisatge que es perd en la línia de l’horitzó, així com les vestidures, els rostres dels personatges i el dramatisme d’alguns d’ells són una bona mostra de la gran qualitat pictòrica d’aquesta peça.
.
Anònim. Catalunya
Flagel·lació de Crist, 1585, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 37754
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
El curiós format horitzontal d’aquesta pintura sobre taula s’explica pel fet que, en origen, servia per decorar la part davantera d’un altar. L’escena de la Flagel·lació de Jesús transcorre a l’interior d’un espai d’aire senzill però clàssic, dominat pels colors metàl·lics d’algunes robes i pel tractament de les figures i les anatomies, de qualitat desigual. Prové de l’església barcelonina de Santa Maria del Pi, en concret, de la capella de Sant Miquel, propietat de l’Antic Gremi de Revenedors de la ciutat. La seva divisa, juntament amb la datació, apareix als laterals de la peça.
Anònim. Catalunya
Mesura per a fruita seca, metall i fusta, 1572
Museu d’Història de Barcelona
MHCB 2933
Aquesta quartera, molt similar a la que apareix representada a la pintura de la flagel·lació, és un element de mesura per a la compra i venda de fruita seca. Les quarteres o mesures eren instruments molt habituals en l’època i estaven supeditats a una legislació estricta per evitar males pràctiques. S’hi pot apreciar clarament l’escut de la ciutat de Barcelona, que en certificava l’oficialitat.
.
Anònim. Aragó
Tríptic amb el Plany sobre Crist mort, entre 1510-1550, oli i daurat sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 64106
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquest petit tríptic segurament era destinat a l’ús privat. Quan es tanquen les portes, per la part exterior es pot contemplar una escena pintada en grisalla: l’Expulsió del Paradís. És significatiu que aquesta composició copia literalment un gravat del mateix tema d’Albrecht Dürer, un dels grans artistes del Renaixement. En aquest sentit, cal destacar el paper tan important que van tenir els gravats en la circulació i la difusió dels models renaixentistes a tot Europa en general i a Catalunya en particular.
Albrecht Dürer
La Verge venerada per àngels i sants, c. 1505, xilografia
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-200
Aquesta obra pertany a una sèrie de setze gravats dedicada a la vida de la Verge i realitzada entre els anys 1500 i 1511. Dürer hi representa a la Mare de Déu amb el nen Jesús envoltada de sants i àngels que l’adoren en una clara al·lusió a la importància de la seva figura. Aquest era un tema delicat, objecte de discussió habitual en les disputes entre catòlics i protestants al segle XVI. L’escena té lloc a l’interior d’una complexa arquitectura d’aire clàssic, que emmarca i ordena l’espai amb un bon domini de la perspectiva lineal, una de les grans novetats de la pintura renaixentista. En primer terme una prolongació il·lusionista d’aquest espai acull una disposició anecdòtica de diverses figures i elements. Justament en aquesta zona l’artista hi disposa de manera discreta, entre les cames d’un putti, el famós monograma “AD” amb el que signava les seves obres.
.
Albrecht Dürer
Sant Bartomeu, 1523, aiguafort
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-832
Albrecht Dürer, era fill d’un orfebre, però va esdevenir un dels artistes europeus més importants del seu temps. En aquest gravat, que formava part d’una sèrie dedicada als apòstols, Dürer representa a sant Bartomeu com a únic protagonista de l’escena amb els seus atributs característics. L’apòstol sosté amb la seva mà esquerra un ganivet, símbol del seu martiri, mentre que amb la mà dreta sosté un llibre, fent al·lusió a la seva funció evangelitzadora. Amb un magistral domini de la tècnica de l’aiguafort, l’artista aconsegueix representar la figura de sant Bartomeu amb una gran monumentalitat en un espai reduït, reproduint les textures de les robes, del rostre envellit i dels cabells, inclús del tronc de l’arbre del fons, amb un ús molt hàbil de l’ombrejat. El gravat està signat i data amb el característic monograma “AD”, ben visible dins una cartel·la.
Melchior Meyer
Resurrecció de Crist, 1577, burí
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-722
Melchior Meyer va ser un gravador alemany conegut pel seu talent en la representació d’escenes bíbliques amb gran qualitat i dramatisme. En aquest gravat, Meyer hi representa el triomf de Crist sobre la mort d’una manera molt dinàmica i espectacular. La figura majestuosa de Jesús, asseguda sobre un gran núvol, s’enlaira del sepulcre del qual acaba de ressuscitar, amb una potent aurèola de llum al seu darrere que reforça la divinitat del moment. Mentrestant, al terç inferior, quatre soldats reaccionen de manera diferent al miracle: un d’ells es protegeix de la sobtada visió tapant-se amb l’escut amb una mà i agafant amb força una espasa amb l’altra; altres dos soldats contemplen l’escena des del terra i en tensió, a punt per defensar-se i finalment un quart soldat dorm plàcidament, aliè a tot el que està passant. El tractament acurat dels cossos dels soldats, les seves posicions molt estudiades i el realisme en l’anatomia, evidencien una clara influència manierista i avancen el dinamisme de les composicions barroques.
.
Adriaen Collaert
Jesús davant Annàs, 1587, burí
Museu de Lleida – Dipòsit Antoni Gelonch
GE-729
Dibuixant i gravador flamenc, Adriaen Collaert va desplegar una llarga trajectòria a la ciutat d’Anvers, on va destacar per la qualitat de les seves il·lustracions científiques. Tot i així, una gran part de la seva producció artística es va centrar en la temàtica religiosa, com en el cas d’aquesta peça. En aquest gravat, Collaert representa l’escena de la compareixença de Jesús, impassible, davant del sacerdot Annàs, amb un hàbil domini dels punts de llum. Aquest episodi, narrat a l’evangeli de san Joan, tradicionalment es vinculava a la vergonya i a la injustícia que va patir el fill de Déu, poc abans del seu judici davant Caifàs. La composició està presidida per la figura de Jesús al bell mig de l’escena, que la il·lumina de manera ben dramàtica amb la seva presència en el moment just abans de ser bufetejat per un dels soldats. Un nombrós grup de personatges es distribueixen per tot l’espai: destaquen un nan al costat esquerre sostenint un gran fanal encès, un grup de quatre persones que es miren la compareixença des d’una tribuna i altres persones que arriben per un passadís fortament il·luminat amb les seves torxes enceses.
