LA
COL·LECCIÓ
LA COL·LECCIÓ
Recorre les sales
El relat del museu s’articula al voltant de tres temes que són els grans protagonistes a cadascuna de les tres plantes: la història dels Requesens a Molins de Rei, les principals característiques de l’art del Renaixement i la vida quotidiana al segle XVI.
El Renaixement es caracteritza per la recuperació, amb l’humanisme, de la cultura clàssica d’època grega i romana en l’art, però també en la poesia, la filosofia i altres àmbits de la cultura. També va ser, però, una època d’innovacions que tingueren una gran repercussió en la renovació de l’estil i el llenguatge figuratius. La invenció de la perspectiva, l’ús de la pintura a l’oli i el naturalisme són tres exemples d’aquesta renovació, que s’anirà imposant gradualment.
Anònim. Itàlia
Trajà, entre 1525-1533, relleu tallat en marbre blanc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Donació dels marquesos de Barberà, 1838
MNAC 9942
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Aquest medalló de marbre, juntament amb els altres tres exposats al Museu del Renaixement, data del segle XVI, i formà part de la col·lecció que l’humanista Miquel Mai va adquirir a Itàlia per decorar la seva casa de Barcelona, a la plaça de la Cucurulla. Mai havia estat ambaixador de Carles V a Roma des del 1528, on va tenir accés a l’ambient cultural més modern del moment i on va poder adquirir gran nombre de llibres i obres d’art.
.
Anònim. Itàlia
Vespasià, entre 1528-1533, relleu tallat en marbre blanc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Donació dels marquesos de Barberà, 1838
MNAC 9941
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Vespasià i Trajà no van ser els únics emperadors que devien decorar la casa de Miquel Mai. Sabem, per inventaris i per antigues descripcions, que el conjunt de medallons d’aquesta sèrie a la seva casa de Barcelona era molt més gran, tal com acrediten els diversos exemplars conservats. Igualment, sabem que la col·lecció d’obres d’art i llibres que Mai tenia a casa seva era espectacular. La seva biblioteca, amb més de 2.000 volums, era, segurament, una de les més importants de Barcelona.
Anònim. Itàlia
Faustina Maior [?], entre 1528-1533, marbre blanc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Donació dels marquesos de Barberà, 1838
MNAC 9948
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Ànnia Galèria Faustina (segle II dC), també coneguda com a Faustina Major, va casar amb Antoní Pius quan encara no era emperador. Quan va morir, amb només 37 anys, l’emperador va sentir molt la seva pèrdua i va demanar al Senat que se la deïfiqués. El seu rostre esdevingué molt habitual en decoracions i monedes.
.
Anònim. Itàlia
Faustina Minor [?], entre 1528-1533, marbre blanc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Donació dels marquesos de Barberà, 1838
MNAC 9952
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
La forma dels relleus femenins que decoraven la casa de Miquel Mai és molt diferent de la dels emperadors. En comptes de ser rodons, els relleus de les emperadrius tenen forma de nínxol o fornícula i són força més petits, però igualment delicats en l’execució. És probable que existís algun tipus d’alternança o que la ubicació en condicionés el format. Faustina Menor era filla de l’emperador Antoní Pius i d’Ànnia Galèria Faustina, i es va casar amb l’emperador Marc Aureli. Va morir el 175 dC.
Antoní Pius, a nom de Faustina Maior
Sesterci de Roma, 138-141, oricalc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 31704
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
La numismàtica és una font d’informació molt important. En aquest cas, a més, ens serveix per apreciar la semblança entre el protagonista representat a la moneda (contemporània a l’època del retratat) respecte a la seva representació en els medallons de marbre del segle XVI. I és que una de les característiques de l’art del Renaixement, en l’àmbit del retrat, serà la voluntat de ser un art fidedigne i realista.
.
Marc Aureli a nom de Faustina Minor
Sesterci de Roma, 176-180, oricalc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 38846
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
L’antiga Roma ens ha llegat nombroses imatges i representacions dels personatges que n’havien protagonitzat la vida política. Gràcies a les escultures i a les monedes, principalment, podem saber com era l’aspecte d’emperadors i emperadrius. Aquest sesterci, juntament amb les altres tres monedes que s’exposen al museu, al costat dels medallons esculpits en marbre, permet apreciar les semblances entre obres separades per un període de gairebé quinze segles.
Trajà
Sesterci de Roma, 103-111, oricalc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 5636
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Trajà fou l’emperador que portà Roma a la màxima expansió territorial. Fou un gran militar i dugué a terme un ambiciós programa d’obres públiques.
.
Vespasià
Sesterci de Roma, 71, oricalc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 5470
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Vespasià va ser el primer emperador de la dinastia Flàvia, a la segona meitat del segle I dC. Va ser un governant efectiu, pràctic i modest.
Anònim. Catalunya
Pilastra de balustrada, segona meitat del segle XVI, talla en gres tipus Montjuïc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Col·lecció de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
MNAC 14925
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
El balustre és un element arquitectònic que té l’origen en el Renaixement, especialment als palaus venecians i veronesos, i que ben aviat esdevindrà molt popular arreu. Aquesta pilastra de balustrada probablement formava part, juntament amb altres elements semblants, de la barana d’un balcó o d’un pati d’una casa barcelonina. Cal destacar la inscripció epigràfica que conté a l’interior, que reprodueix un vers del poeta Horaci: “Recorda que la vida és breu”.
.
Anònim. Catalunya
Pilastra de balustrada, segona meitat del segle XVI, talla en pedra sorrenca de Montjuïc
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 14926
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
En aquesta pilastra de balustrada, que sens dubte devia formar part del mateix conjunt que l’anterior, hi trobem una altra inscripció epigràfica del poeta Horaci, en aquest cas, amb un avís al geni creador: “Cap obra de l’home és equiparable a l’obra de la divinitat”. Aquest tipus de decoracions d’estil romà es podien integrar en arquitectures amb presència dels ordres clàssics. Tanmateix, la seva introducció a Catalunya no sempre va ser rigorosa des del punt de vista teòric.
Espanya o Itàlia
Frontal d’altar, ss. XVI-XVII, teixit de lli estampat amb motlles de
fusta amb algunes parts retocades amb llapis
Museu Tèxtil de Terrassa, Col·lecció Ricard Viñas Geis
N.R. 6471
Un dels trets característics del Renaixement és l’ús dels ordres clàssics: el dòric, el jònic, el corinti, però també el toscà i el compost, els grotescs i les fornícules amb forma de petxina. Els teòrics de l’arquitectura, com Sebastiano Serlio, recuperaran tractats antics com els Deu llibres d’arquitectura, de Vitruvi, i en faran una lectura moderna, adaptada al seu temps. Per exemple, s’assignaran els diversos ordres arquitectònics, en funció de les seves proporcions i del tipus d’ornamentació, a determinats usos, personatges i sants, masculins o femenins.
.
Anònim
Sant Jeroni penitent, segle XVI, oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Donació de Carme Clarà Ayats
MNAC 90845
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Una de les principals innovacions tècniques de la pintura del Renaixement va ser la incorporació de l’oli com a aglutinant del pigment. Això permetia una riquesa molt gran dels matisos, de les gradacions tonals i dels ombrejos, i afavoria, per tant, assolir l’objectiu d’un art més realista. La pintura, tot i que podia continuar amagant iconografies i sentits complexos, ja no s’entenia d’una manera simbòlica, sinó com una finestra oberta.
Perot Gascó. Vic
Resurrecció de sis morts davant les relíquies de sant Esteve,
entre 1529-1546, tremp i oli sobre fusta
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
Llegat d'Antònia de Miró i Anguera
MNAC 43801
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
Una altra de les grans innovacions de la pintura del Renaixement, ja iniciada en època medieval però que assoleix un gran perfeccionament teòric al segle XV, serà la invenció de la perspectiva lineal, és a dir, la manera de produir la il·lusió de la profunditat de l’espai en la superfície plana de la pintura. Aquest efecte, que s’aconsegueix ordenant correctament la convergència de les línies rectes d’objectes i arquitectures en relació amb el punt de visió de l’espectador i amb el punt de fuga, serà cada cop més habitual en les composicions. De vegades, com en aquest cas, de manera no gaire efectiva.
.
Itàlia
Tovallola, ss. XV-XVI, tafetà de lli amb decoració en seda i làmina de paper
Museu Tèxtil de Terrassa, Col·lecció Josep Biosca Torres
N.R. 434
Aquesta tovallola, datada entre els segles XV i XVI, és d’origen italià. Mostra una decoració a base de motius animals, abstractes i geomètrics.
Anònim. Aragó (seguidor de Damià Forment)
Dues figures femenines de Sant Sepulcre,
entre 1520-1530, fusta daurada i policromada
Dipòsit del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2023
MNAC 9737, MNAC 9738
© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona 2024
L’escultura en fusta policromada i sovint daurada, com en aquest cas, és un gènere molt habitual en l’època. Aquestes dues figures, de gran dramatisme en l’expressió i en el moviment, cal entendre-les com a part d’un conjunt més gran i no conservat, probablement amb altres figures semblants plorant davant el cos d’un difunt.
.
